Un Samurai del segle XIV va dir:

No tinc pares;
faig del Cel i la Terra meus pares.

No tinc poder diví;
faig de l’honestedat meu poder diví.

No tinc recursos;
faig de la humilitat el meu suport.

No tinc el do de la màgia;
faig de la meva fortalesa d’ànim meu poder màgic.

No tinc vida ni mort;
faig de les ones de la respiració la meva vida i la meva mort.

No tinc cos;
faig del valor meu cos.

No tinc ulls;
faig de la resplendor del llamp meus ulls.

No tinc orelles;
faig del bon sentit les meves orelles.

No tinc membres;
faig de la vivacitat membres.

No tinc projecte;
faig de l’oportunitat meu designi.

No sóc un prodigi;
faig del respecte al Dharma (Doctrina, Llei) el meu miracle.

No tinc principis;
faig de l’adaptabilitat a totes les coses els meus principis.

No tinc amic;
faig de la meva ment el meu amic.

No tinc enemic;
faig de la meva falta d’atenció meu enemic.

No tinc armadura;
faig de la benevolència i la rectitud meva armadura.

No tinc Castell;
faig de la “saviesa immutable de la meva ment” el meu castell.

No tinc espasa;
Faig de “silenci de la ment i asuencia del jo” la meva espasa.

×