En el següent article podràs llegir una breu definició del que es pot entendre per ioga, i el que implica la realització de les seves practiques.

Encara que a occident, en moltes ocasions, aquesta tècnica se’ns apareix només com una mena d’estiraments o com unes estranyes pràctiques que serveixen més o menys per relaxar-nos de l’estrès diari, en realitat, el ioga ocupa un lloc molt més important. D’entrada és un dels sis sistemes filosòfics de la tradició hindú (Dárshanas) i les seves pràctiques, que se sàpiga, daten almenys del 3.000 abans de la nostra era, com semblen demostrar els taulers trobats a Mohenjo Daro (antiga civilització de l’Indo) on apareix sobre un segell d’argila una figura humana en una posició clàssica de ioga; entre el 400 i el 300 abans de Crist, apareix un text que defineix i sistematitza la pràctica del ioga (Ioga Sutra de Patanjali). Per comprendre la seva importància és imprescindible entendre que ha impregnat la cultura hindú i el budisme i, per extensió, la nostra, amb formes d’entendre la vida tals com la no-violència, entre d’altres, i amb personatges com Gandhi.

De totes maneres, es pot dir, també, que no podem entendre aquest sistema de la mateixa manera que entenem la filosofia grega, en la qual, si simplifiquem, la seva intenció final és una comprensió intel·lectual, mentre que el ioga com defineix la seva pròpia etimologia, és la unió, una unió amb el tot, que no és possible si abans no es realitza un agut autoestudi; per tant, el ioga implica tant una comprensió intel·lectual d’alguns conceptes, com una pràctica que afavoreixi la introspecció i integració d’aquests conceptes, de manera que el ioga és en realitat una ciència d’autoconeixement, amb l’única finalitat d’acabar amb el sofriment.

El ioga com a teràpia

Si bé aquesta tècnica no té per objectiu ser una teràpia, la seva pràctica, sobretot en les modalitats d’Hatha Yoga i Kundalini Yoga, promou l’evolució física, mental i espiritual del practicant, relaxa, tranquil·litza, afavoreix la concentració i augmenta la flexibilitat i el vigor del cos. De fet, l’execució de les posicions (asanas) activen els músculs, realitzen un massatge, estiren zones contretes, fomenten el benestar, conserven la joventut i prolonguen la vida. El ioga harmonitza a nivell mental i emocional els aspectes de la personalitat i desenvolupa les nostres potencialitats internes. A més, proporciona la unió de la consciència individual amb la consciència de l’infinit.

Modalitats de ioga

Per finalitzar, cal dir que existeixen moltes modalitats, escoles i, fins i tot, maneres d’entendre el ioga, tantes que es fan difícils d’enumerar en aquest article, però que seran objecte d’altres articles. De totes maneres, al llarg de les conferències, xerrades radiofòniques i articles en què he participat en els últims anys, moltes persones m’han preguntat el mateix: com és que estic practicant realment ioga i no una taula d’exercicis d’estiraments o unes tècniques de relaxació o d’autohipnosi? Només puc respondre que quan es practica ioga, independentment que la seva execució sigui més o menys ortodoxa, la vida del practicant ha de canviar favorablement. Si després d’un temps, per exemple sis mesos, d’una pràctica regular, només s’obté una sensació agradable que amb el pas dels dies es dissipa i que només es reposa amb una altra sessió de ioga, probablement s’estiguin realitzant uns exercicis agradables i saludables, però sense cap dubte no s’està practicant l’art de l’autodiscerniment.

El ioga és una filosofia, una ciència, una teràpia, un art i per a alguns una forma de vida.

 

×