Meditació

Per explicar la meditació primer cal comprendre allò que no és. La meditació no és pensar, ni un exercici de reflexió, ni tan sols un tipus de concentració; no és un trànsit hipnòtic, ni un ritual; no és res forçat ni sintètic. De fet, no podem parlar de la meditació sinó de les meditacions, ja que hi ha una important quantitat de mètodes que es proposen com a meditació. En realitat meditar no és fer alguna cosa, sinó que és quelcom que succeeix en un estat receptiu i obert, traslladant-nos de forma natural al present. En general, tot allò que podem anomenar meditació és un mètode que es caracteritza per generar un cert aquietament mental, que en última instància ens ajuda a un autèntic autoconeixement de la nostra naturalesa. És la resposta a la pregunta “Qui sóc jo? ”Es diu que la ment sempre està preguntant i en la meditació només hi ha respostes. És un procés que condueix a un estat d’unió d’un amb l’entorn. En la majoria de les meditacions hom aprèn a adonar-se, d’una forma directa i viva, del que està passant en el seu interior i com es relaciona això amb el que passa a l’exterior.

Millora de la salut i el benestar

Encara que no és el seu objectiu, la meditació afavoreix de forma evident la salut i el benestar, motiu pel qual actualment algunes branques de la psicologia i de la medicina han centrat la seva atenció també en les tècniques de la meditació, algunes de les quals tenen segles d’antiguitat. Així mateix, s’han realitzat diferents estudis que demostren de forma evident que la meditació augmenta l’atenció, fomenta la salut, minimitza l’estrès, desenvolupa la creativitat i augmenta les emocions positives tals com l’empatia, la paciència, l’alegria i l’amor. S’ha pogut observar que durant la meditació hi ha una disminució del consum d’oxigen, canvis bioquímics, sincronització de les ones cerebrals, descens del ritme cardíac i descens de la pressió arterial de cara als hipertensos. Aquells que la practiquen assíduament veuen com l’ansietat disminueix; la depressió i neurosi troben milloria; els reflexes augmenten; les síndromes d’abstinència degut a estats de dependència com el tabac, l’alcohol o les drogues disminueixen; el rendiment acadèmic millora notablement; la productivitat augmenta i el sistema immunològic resulta afavorit. Finalment, cal tenir en compte que l’èxit en els assoliments no ve determinat per cap capacitat en especial sinó per la pràctica seriosa i constant d’un mètode apropiat que està a l’abast de tots.

L’art de triar, La sendera de l’Heroi

Hi ha la idea comunament acceptada, que cal afavorir els pensament positius enfront dels negatius, encara que això en principi sembla sensat i sens dubte és millor que en nosaltres imperin els primers en lloc dels segons, la veritat és que si posem en pràctica aquest concepte ens precipitem cap a un conflicte interior, per una banda cal eliminar o exiliar alguns esdeveniments mentals que es produeixen en nosaltres, en pro d’altres que considerem millors. Això representa una fragmentació del propi si mateix, una multiplicitat antagònica de personatges, d’una banda trobem un productor o receptor de pensaments negatius, de l’altra, un treballador, esgotat abans de començar, que elabora o busca referents dels positius i finalment, el censor / jutge omnipotent, omnipresent, que decideix quins són positius i quins negatius, que és el bo i que és el dolent.

Aquesta discussió a tres es complica exponencialment a mesura que incrementem la distància entre els nostres fragments, és la inquietud del no resolt, del soterrat al prim vernís de la il.lusió, on l’única salvació sembla saber el motiu, la causa de la aparició d’aquests pensaments negatius o potser l’origen en una desesperada necessitat eliminar càrregues, o més aviat transmetre-les a manera de responsabilitat o de culpa, externament a manera de autojusticación (pares, mestres, cònjuges, treball, etc.), o internes ( com vaig fer això, si hagués fet allò, sóc un desastre, no m’organitzo, no sóc capaç, no tinc força de voluntat, etc.).

Si mirem això atentament, ens adonem que el procés és molt més negatiu que els pensaments que hi apareixen i que és la pròpia importància que li donem a aquests pensaments, es el que els converteix en poderosos.

Així doncs l’important no és que apareguin certs pensaments en la nostra ment, sinó que fem amb ells, aquí hi ha la veritable elecció, identificar-se amb uns, amb els altres o potser amb cap.

 

×