Salut, coneixement i responsabilitat
[:ca]Encara que estiguem habituats a sentir parlar de “la medicina”, el fet és que n’hi ha més d’unA.
Si observem amb atenció, la major part dels tractaments que s’utilitzen en el que vindria a ser la medicina oficial en occident es basen en el combat entre l’ens que causa la malaltia i les substàncies externes que introduïm en el nostre cos amb l’objectiu d’ eliminar aquesta causa.
En relació a la pandèmia que ens ocupa, al no conèixer que substància pot eliminar el virus, s’ha optat per fer campanya de mitjans per prevenir el contagi.
Sembla haver-se oblidat en aquest fer, que disposem de sistema immune. Sí, aquest conjunt de reaccions que el nostre cos porta a terme per defensar-se de la malaltia i que poden ser molt diferents depenent de el grau de salut previ del nostre organisme. Llavors, i si féssim servir el poder que tenim de la millor manera? I si a més d’intentar aturar el contagi, reforcem la nostra capacitat per fer front a la malaltia? Això sona molt menys aterridor que córrer a amagar-se d’ una bestiola invisible oi?
Les medicines tradicionals saben de la importància de la prevenció i la higiene, no només per evitar emmalaltir, sinó per gaudir d’ un estat òptim per a la recuperació en cas de contraure alguna malaltia. Hem vist de manera clara aquests dies, que tal importància han tingut les patologies prèvies en la gravetat d’afectació per Covid-19.
En concret la medicina tradicional xinesa, amb les seves diferents tècniques com el Shiatsu, l’acupuntura, la fitoteràpia o la dietètica, no només és capaç d’afrontar un procés patològic amb excel·lents resultats, sinó que aconsegueix millorar el que considerem l’estat d’ “absència de malaltia “i transformar-ho en autèntica salut. Aquesta salut afecta al nostre estat físic, a la capacitat d’adaptar-nos al canvi, a les agressions externes; i també a l’estat mental i psicoemocional amb el qual podem afrontar situacions inesperades i tan poc habituals com el confinament.
Hem vist que diferent ha estat aquesta etapa per a les diferents persones, d’una banda, a causa de la situació personal, familiar i econòmica de cadascun, però també depenent de la resiliència, de la salut prèvia de l’individu i de les eines al seu abast per gestionar els fets desfavorables i transformar la seva realitat.
La Medicina Tradicional Xinesa ens aporta tots aquests beneficis d’una manera senzilla, segura i efectiva. Igual que fem regularment un manteniment al nostre cotxe per no quedar-nos tirats al mig de la carretera, podem fer-ho amb nosaltres mateixos sense necessitat d’esperar a estar malalts o greument malalts per sotmetre’ns a tractaments agressius amb nombrosos i de vegades intensos efectes secundaris; o som menys importants que el nostre vehicle?
I llavors ve la següent pregunta: com saber si les teràpies que estan fora del circuit oficial, que ofereixen una dinàmica preventiva, són realment segures i efectives? És cert que sembla que han brollat múltiples “noves medicines” en els últims temps, algunes de les quals no tenen bona premsa, i podem tenir dubtes respecte a la seva fiabilitat. La realitat és que hi ha grans diferències entre les tècniques de tractament desenvolupades en el marc de medicines tradicionals com la Xinesa, amb teoria clínica, etiologies, i sistema de diagnòstic en què se sustenta des de fa segles, i les que poguessin ser fruit de la moda. En aquest sentit, una lleugera aproximació ja ens fa evident el tracte d’aquestes medicines a diferents llocs: a la Xina s’estudia amb la mateixa categoria la medicina occidental que la tradicional, i existeixen hospitals on s’apliquen les dues de manera indistinta, segons el que es consideri més convenient per al pacient. Al Japó la medicina tradicional herbal o Kampo també forma part de el sistema nacional de salut, i països com Alemanya, Suïssa o França estan introduint l’acupuntura com un tractament més.
És evidentment responsabilitat de cada un de nosaltres la pròpia salut, i encara que no tenim perquè tenir coneixements profunds sobre medicina, sí que és recomanable conèixer les diferents opcions de les que disposem. Moltes vegades el fet diferencial que fa que una societat accepti o rebutgi un sistema medicinal no és la seva eficàcia o seguretat, sinó la cosmovisió o filosofia en la qual es construeix aquesta societat.
Les visions orientals parteixen d’una cosmovisió integral i harmònica, en la qual no separen ni superposen l’ésser humà a la natura, per la qual cosa la seva medicina es basa en la recerca d’equilibri. Tendeixen també a la subtilesa i la autoobservació, de manera que trobaran abans la llavor de la malaltia, sense necessitat que aquesta floreixi i arreli abans de poder detectar-la. A més, inclouen l’ emocionalitat i la psique, que no formen una categoria a part pel que fa a la malaltia, sinó que es considera interconnectat amb la part física, i no es considera la salut mantenint al marge aquests aspectes. El que es diria medicina familiar, és a dir el coneixement sobre remeis de les persones del carrer, és també part important d’aquestes visions, que inclouen la dietètica com a pilar en el qual es construeix la salut, a l’abast de tots i fàcilment transmissible. L’aliment és en la tradició medicina, ho deien d’Hipòcrates a Confuci, i més tard Avicena.
Hi ha altres visions més paternalistes i més confortables.
D’aquesta manera, hauríem de decidir quins són els valors i principis que volem que regeixin la nostra salut. És molt còmode anar a el metge i que en 10 minuts ens recepti una càpsula miraculosa, i molt més laboriós menjar d’una manera equilibrada avui dia. Ja és una qüestió personal, que hauríem de plantejar molt seriosament i amb brutal sinceritat, pot un sistema de salut com el que tenim actualment ocupar-se realment del nostre benestar profund i real? Volem delegar aquesta responsabilitat? Tenim alguna cosa millor, més important i essencial en la que invertir el nostre temps i energia que en cuidar la nostra salut i la de la nostra família?
Quan se’m van plantejar aquestes qüestions va ser xocant per mi, però no es pot negar que és imprescindible posar en dubte la solidesa i la validesa de tot allò que s’ha construït al nostre voltant si pretenem apropar-nos el més mínim a la veritat. Podem conèixer, podem decidir amb criteri, podem fer alguna cosa millor per nosaltres mateixos que asseure’ns a esperar emmalaltir i després, de manera “pacient”, esperar que algú ens curi. Podem cuidar-nos, cuidar-nos de veritat. Té un cost, més enllà de els diners? Per descomptat, que amb gust hagués començat a pagar abans, d’haver-lo conegut.
“De forma completament natural, els detentors de poder volen suprimir la investigació” salvatge ” . La recerca sense restriccions del coneixement posseeix una llarga història de produir una indesitjada competició. Els poderosos volen una “línia segura d’investigacions” que desenvolupi tan sols aquells productes i idees que puguin ser controlats i, més important, que permetin que la major part dels beneficis redundin en els inversors interns. Malauradament, un univers a l’atzar ple de variants relatives no assegura una tal “línia segura d’investigacions” “(Frank Herbert, 1984)[:es]Aunque estemos habituados a oír hablar de “la medicina”, el hecho es que existe más de una.
Si observamos con atención, la mayor parte de los tratamientos que se utilizan en lo que vendría a ser la medicina oficial en occidente se basan en el combate entre el ente que causa la enfermedad y las sustancias externas que introducimos en nuestro cuerpo con el objetivo de eliminar dicha causa.
En relación a la pandemia que nos ocupa, al no conocer que sustancia puede eliminar el virus, ha optado por hacer campaña de medios para prevenir el contagio.
Parece haberse olvidado en este hacer que disponemos de sistema inmune. Sí, ese conjunto de reacciones que nuestro cuerpo lleva a cabo para defenderse de la enfermedad y que pueden ser muy distintas dependiendo del grado de salud previo de nuestro organismo. Entonces, ¿y si utilizamos el poder que tenemos de la mejor manera? ¿Y si además de intentar detener el contagio, reforzamos nuestra capacidad para hacer frente a la enfermedad? Esto suena mucho menos aterrador que andar escondiéndose de un bichito invisible ¿verdad?
Las medicinas tradicionales saben de la importancia de la prevención y la higiene, no sólo para evitar enfermar, sino en pos de tener un estado óptimo para la recuperación en caso de contraer alguna dolencia. Hemos visto de manera clara estos días, que tal importancia han tenido las patologías previas en la gravedad de afectación del Covid-19.
En concreto la Medicina Tradicional China, con sus diferentes técnicas como el Shiatsu, la Acupuntura, la fitioterapia o la dietética, no sólo es capaz de afrontar un proceso patológico con excelentes resultados, sino que consigue mejorar lo que consideramos el estado de “ausencia de enfermedad” y transformarlo en auténtica salud. Esta salud afecta a nuestro estado físico, a la capacidad de adaptarnos al cambio, a las agresiones externas; y también al estado mental y psicoemocional con el que podemos afrontar situaciones inesperadas y tan poco habituales como el confinamiento.
Hemos visto cuan diferente ha sido esta etapa para las diferentes personas, por una parte, debido a la situación personal, familiar y económica de cada uno, pero también dependiendo de la resiliencia, de la salud previa del individuo y de las herramientas a su alcance para gestionar los hechos desfavorables y transformar su realidad.
La Medicina Tradicional China nos aporta todos estos beneficios de una manera sencilla, segura y efectiva. Igual que hacemos regularmente un mantenimiento a nuestro coche para no quedarnos tirados en medio de la carretera, podemos hacerlo con nosotros mismos sin necesidad de esperar a estar enfermos o gravemente enfermos para someternos a tratamientos agresivos con numerosos y a veces intensos efectos secundarios; o ¿somos menos importantes que nuestro vehículo?
Y entonces viene la siguiente pregunta: ¿cómo saber si las terapias que están fuera del circuito oficial, que ofrecen una dinámica preventiva, son realmente seguras y efectivas? Es cierto que parecen haber brotado múltiples “nuevas medicinas” en los últimos tiempos, algunas de las cuales no tienen buena prensa, y podemos tener dudas respecto a su fiabilidad. La realidad es que hay grandes diferencias entre las técnicas de tratamiento desarrolladas en el marco de medicinas tradicionales como la China, con teoría clínica, etiologías, y sistema de diagnóstico en las que se sustentan desde hace siglos, y las que pudieran ser fruto de la moda. En este sentido, una ligera aproximación ya nos hace evidente el trato de estas medicinas en otros lugares: en China se estudia con igual categoría la medicina occidental que la tradicional, y existen hospitales donde se aplican las dos de manera indistinta, según lo que se considere más conveniente para el paciente. En Japón la medicina tradicional herbal o Kampo también forma parte del sistema nacional de salud, y países como Alemania, Suiza o Francia están introduciendo la acupuntura como un tratamiento más.
Es evidentemente responsabilidad de cada uno de nosotros la propia salud, y aunque no tenemos porqué tener conocimientos profundos sobre medicina, sí es recomendable conocer las diferentes opciones de las que disponemos. Muchas veces el hecho diferencial que hace que una sociedad acepte o rechace un sistema medicinal no es su eficacia o seguridad, sino la cosmovisión o filosofía en la que se construye esa sociedad.
Las visiones orientales parten de una cosmovisión integral y armónica, en la que no separan ni superponen el ser humano a la naturaleza, por lo que su medicina se basa en la búsqueda de equilibrio. Tienden también a la sutileza y la autobservación, por lo que van a dar antes con la semilla de la enfermedad, sin necesidad de que esta florezca y se arraigue antes de poder detectarla. Además, incluyen la emocionalidad y la psique no forman una categoría aparte en lo que a la enfermedad respecta, sino que se considera interconectado con la parte física, y no se considera la salud manteniendo al margen estos aspectos. Lo que se llamaría medicina familiar, es decir el conocimiento sobre remedios de las personas de a pie, es también parte importante de estas visiones, que incluyen la dietética como pilar en el que se construye la salud, al alcance de todos y fácilmente transmisible. El alimento es en la tradición medicina, lo decían de Hipócrates a Confucio, y más tarde Avicena.
Existen otras visiones más paternalistas y más confortables.
De esta manera, deberíamos decidir cuáles son los valores y principios que queremos que rijan nuestra salud. Es muy cómodo ir al médico y que en 10 minutos nos recete una cápsula milagrosa, y mucho más trabajoso comer de una manera equilibrada hoy en día. Ya es una cuestión personal, que deberíamos plantearnos muy seriamente y con brutal sinceridad, ¿puede un sistema de salud como el que tenemos actualmente ocuparse realmente de nuestro bienestar profundo y real? ¿Queremos delegar esa responsabilidad? ¿Tenemos algo mejor, más importante y esencial en lo que invertir nuestro tiempo y energía que en cuidar nuestra salud y la de nuestra familia?
Cuando se me plantearon estas cuestiones fue algo chocante para mí, pero no se puede negar que es imprescindible poner en duda la solidez y la validez de todo aquello que se ha construido a nuestro alrededor si pretendemos acercarnos lo más mínimo a la verdad. Podemos conocer, podemos decidir con criterio, podemos hacer algo mejor por nosotros mismos que sentarnos a esperar enfermar y después, de forma “paciente”, esperar a que alguien nos cure. Podemos cuidarnos, cuidarnos de verdad ¿Tiene un coste, más allá del dinero? Por supuesto, que con gusto hubiera empezado a pagar antes, de haberlo conocido.
“De forma completamente natural, los detentadores del poder desean suprimir la investigación “salvaje”. La búsqueda sin restricciones del conocimiento posee una larga historia de producir una indeseada competición. Los poderosos desean una “línea segura de investigaciones” que desarrolle tan solo aquellos productos e ideas que puedan ser controlados y, más importante, que permitan que la mayor parte de los beneficios redunden en los inversores internos. Desgraciadamente, un universo al azar lleno de variantes relativas no asegura una tal “línea segura de investigaciones”” (Frank Herbert, 1984)[:]
Vinyasa Ioga i sentir-se jove
Per explicar el Vinyasa ioga, en primer lloc, cal fer una petita introducció del que és el Ioga, comprenent la diferència que hi ha respecte a altres activitats físiques.
Els beneficis del Mindfulness dins dels processos de Coaching Personal.
[:ca]En aquest article explicarem els beneficis de combinar el Mindfulness i les teràpies del cos dins dels processos de Coaching Ontològic/Personal, amb la finalitat de descobrir-nos a nosaltres mateixos i mateixes en un procés d’autoconeixement i de desenvolupament personal.[:es]En este artículo explicaremos los beneficios de combinar el Mindfulness y las terapias del cuerpo dentro de los procesos de Coaching Ontológico / Personal, con el fin de descubrirnos a nosotros mismos y mismas en un proceso de autoconocimiento y de desarrollo personal.[:]
Els beneficis del Mindfulness dins dels processos de Coaching Personal
En aquest article explicarem els beneficis de combinar el Mindfulness i les teràpies del cos dins dels processos de Coaching Ontològic/Personal, amb la finalitat de descobrir-nos a nosaltres mateixos i mateixes en un procés d’autoconeixement i de desenvolupament personal.
La teràpia de l’acupuntura enfront de l’ansietat
La visió oriental de la salut és molt diferent a l’occidental. Per a ella, tot és dinàmic, és una xarxa d’interrelacions, que constantment reajusta tots els components per trobar l’equilibri natural. Les patologies, són símptomes que un subjecte pateix i que només tenen sentit en relació al propi subjecte, i …
El Ioga, la ciència de l’autoconeixement
En el següent article podràs llegir una breu definició del que es pot entendre per ioga, i el que implica la realització de les seves practiques.