La tècnica Metamòrfica
Partint del principi promulgat per W.Fitzgerald sobre les zones reflexes i les seves possibles aplicacions terapèutiques, Robert St. John observant que a partir de la concepció, el zigot creixia en direcció longitudinal céfal-caudal i establint una correspondència amb la columna vertebral, elabora la teoria que certs esdeveniments generen uns registres en el raquis durant l’esmentada gestació, que actuen a tall de bloqueigs suposant una espècie de contractures psicoemocionals per al fetus, que seran una vegada neixi i durant tota la seva vida la causa de que l’organisme entri en un estat de disharmonia o fins i tot malaltia i que condicionessin la seva forma i estil de vida. Aquests bloqueigs estan transmesos de forma involuntària per mitjà de les nostres mares, durant els nou mesos que dura l’embaràs, que és quan es genera la base de la nostra estructura tant física, com mental i emocional. Dit d’una altra manera, si la nostra mare passa per un moment d’angoixa, de por, de temor o tristesa durant la nostra gestació, pot quedar imprès en nosaltres i concretament en la nostra columna vertebral. Com és lògic, després del naixement també podem adquirir registres que puguin provocar malestar i que condicionin la nostra salut, la nostra vida i la manera que ens relacionem amb el món, per a tot això serà útil i efectiu la tècnica metamòrfica.
Robert St. John aporta a la seva teoria una forma de solucionar o com a mínim minimitzar aquestes impregnacions i en conseqüència augmentar el benestar, treballant sobre les zones reflexes de la columna vertebral, en les diferents àrees, peus, mans, cap i actualment rostre i esquena, es podrà alliberar aquests estancaments.
En ser tan profundament inscrit en nosaltres, dissoldre aquests vincles suposarà una transformació. És natural pensar que si per exemple, s’ha estat vivint dins d’un patró de tristesa, en alliberar l’esmentat patró, automàticament moltes coses canviïn produint-se una metamorfosi, d’aquí el nom. Metamorfosis significa transformació, que es produeix quan es permet el natural fluir de l’energia.
No es busca doncs malalties, ni la solució d’aquestes, sinó l’alliberament d’enquistaments energètics, d’impregnacions emocionals, que en són la causa. La Metamòrfica no tracta la malaltia, sinó a la persona, en una recerca de despertar la seva força vital . El seu efecte és potent i ha de deixar-se al receptor temps per assumir els canvis que pot provocar en ell i en el seu entorn. La regularitat del tractament serà doncs variable, en funció del que ocorri i com ocorri.
El que rep aquesta tècnica ha d’estar disposat cap a l’aprenentatge, cap al coneixement de si mateix, és a dir a escoltar els missatges que sorgiran en alliberar els nusos que en ell es troben gravats. Això no implica que calgui existir una predisposició per part del pacient respecte a la seva recuperació o sanció, de fet això no té perquè ajudar, ja que el Massatge Metamòrfic no actua de forma lineal i harmonitzar i això pot produir-se de forma diferent a l’esperada pel subjecte.
Robert St. John va començar a utilitzar aquesta tècnica específicament en nens afectats per malalties mentals, l’experiència mostra que aquesta tècnica és molt més efectiva en nens que en adults, podent aplicar-se fins i tot en nounats, això no vol dir que en adults no sigui útil, sinó que la velocitat en la qual funciona aquesta teràpia en nens és més ràpida que en adults. S’utilitza per ajudar en la síndrome de Down, en autisme i problemes d’aprenentatge. Un altre exemple és durant l’embaràs, el que permetrà alliberar a la mare i al futur beu dels nusos i de la seva possible transmissió. La Metamòrfica està indicada per a totes les edats, especialment per a aquelles persones que es troben en estats d’estrès, depressió i ansietat. Alguns terapeutes la consideren molt útil per facilitar el trànsit en el cas de malalts terminals
És un sistema útil, ràpid, senzill d’aprendre i agradable de rebre permetent treballar qüestions veritablement difícils d’incloure en altres línies terapèutiques, per la qual cosa es conforma com una excel·lent teràpia complementària.