De camí al cor
“Agafa el camí que sigui però que tingui cor-Carlos Castaneda”
Un camí amb cor és un camí amb amor, és la base mateixa de l’espiritualitat i l’autoconeixement, és la guia al nostre inici espiritual, com una llumeta que ens guia, és la manera com afrontem el camí, i també és l’arribada a la meta.
L’amor com a inici, és com tants altres codis morals, al nostre interior sabem que ens porta cap al bé, però que en molts casos ho veiem com una cosa abstracta, poètica o ambigua, i encara que volem desesperadament que l’amor regni a les nostres vides, ens movem matusserament, ningú no pot donar el que no té, per estimar cal estimar-se un mateix, no com un acte d’autocomplaença, o d’exalçament de les pròpies virtuts, sinó com un respecte profund a la pròpia essència ia l’existència.
L’amor en el segon pas, és el que impregna la manera d’afrontar el camí, cal anar cap al propi cor amb afecte, amb amabilitat, sense presses, només des d’aquesta premissa veurem l’autèntica intensitat de la llum que hi brilla i provarem una mica de l’essència de l’amor intens, aquest camí tendre cap al cor mateix, obre les portes a relacionar-nos amb els altres éssers, apareix el respecte i l’equanimitat, la proesa de ser amable quan no tens motius per no ser-ho, la capacitat de veure allò bonic en tot allò que ens envolta, el plaer d’escoltar els altres. L’amor com a camí és obrir-se en comptes de protegir-se, és deixar que la por, l’apatia, la vanitat i la ira, es relaxin a les aigües càlides de la confiança i l’acceptació, és deixar anar. Quan un obre el seu cor troba connexions amb els altres, perquè l’amor és unió, és la cola espiritual que ens ajunta, sense amor un se sent aïllat, perdut a la vida.
I per fi la meta, encara que indefinible com tota meta espiritual, la meta és el camí quan ha deixat de sentir-se com a camí, en moviment, viu, no un lloc on dormir, no una cosa quieta o inamovible, és font i també és receptacle, és el goig càlid, és fluir amb allò que sempre hi ha estat i que només cal permetre que es manifesti, i connectar amb això.
Tota revelació és erma, o falsa si no hi ha amor, si no hi ha cor, tots estem convidats pels nostres cors, no perdem temps i dirigim-nos cadascun al seu cor, amb valor i determinació, tot està per guanyar.
I si vols demana informació del retir que organitzo a principis de febrer, amb el mateix nom que aquest article.