Mindfulness (meditació terapèutica)
És una tècnica introspectiva dirigida que afavoreix l’autoconeixement i l’autoexploració, millorant la salut psíquica.
Meditació en temps d’incertessa
[:ca]”Un ocell posat en un arbre mai té por que la branca es trenqui, perquè la seva confiança no està en la branca, sinó en les seves pròpies ales.”
Sembla que vivim temps d’incertesa, en els quals cada dia apareix nova informació que no ens aporta cap coneixement, en els quals les normes canvien en hores, i no podem fer plans a un parell de setmanes vista perquè no sabem què podrem fer llavors.
La incertesa xoca frontalment amb la nostra necessitat de control, de sentir seguretat. Veiem com els nivells d’estrès i nerviosisme són cada vegada més grans entre la població, perquè no només la malaltia, sinó també aquesta constant incertesa ens connecta d’una forma primària amb la por. La nostra ment fa del control l’eina amb la qual s’enfronta a la vida, pretenent preveure i conèixer les situacions possibles per planejar i preparar-se per tota possible contingència. Aquesta capacitat ens fa sentir segurs, creure que allò extern serà d’una manera concreta i estable, ens dóna marge per construir la realitat que nosaltres volem. Al cap i a la fi, es tracta que estem projectant els nostres desitjos, treballant a poc a poc per arribar al resultat que volem, tenint en compte que les circumstàncies externes no canviessin més enllà del que pugui encaixar en els nostres plans.
La realitat és que no tenim cap control sobre el que pot succeir. Ni tan sols abans de la pandèmia érem immunes a malalties o accidents, canvis sobtats en el nostre treball o problemes en les nostres relacions personals que no esperàvem. Però preteníem que no era així, que, tot i que puntualment podia succeir una “desgràcia”, estàvem fora de perill.
En la situació actual, lo extraordinari s’ha tornat habitual, i la rapidesa amb que canvien les circumstàncies i la quantitat de directrius, de vegades poc clares, que rebem, fa que aquesta realitat que preteníem negar, es faci òbvia i impossible d’eludir. Moltes persones, acostumades a viure en aquesta construcció mental d’una falsa seguretat, estan patint grans alts i baixos emocionals, per no poder adaptar-se a aquesta situació, i no saber com gestionar la por ni desenvolupar la capacitat d’adaptació i flexibilitat necessàries per encarar la poca incidència que les nostres decisions tenen realment sobre el que succeeix.
Pretenem conduir una llanxa a motor que pot anar riu amunt si li plau, quan la veritat és que viatgem a una petita embarcació de fusta, fràgil, que ens porta inexorablement riu avall, i on el nostre màxim assoliment és saber relaxar-nos, acceptar cap a on anem i balancejar-nos suaument, des de la calma, per a dirigir-nos, potser, cap a un costat del riu més plàcid.
Per aconseguir-ho, disposem d’aquesta gran eina que és la meditació.
La meditació és una tècnica mil·lenària, utilitzada per múltiples tradicions i desenvolupada de moltes maneres diferents. Totes tenen en comú el fer-nos mirar cap a dins, i ajudar-nos a desmadejar el cabdell per començar a albirar aquesta certesa que habita dins nostre.
La pràctica habitual de la meditació ens fa aprofundir en nosaltres, veure els patrons mentals que alimenten les nostres pors, però també connectar amb el nostre potencial, i sobretot amb aquest lloc de calma a què podem acudir al mig de qualsevol huracà.
Aquest mirar cap endins, ens fa enfrontar-nos amb els enganys de la nostra ment per crear-nos falses expectatives, com el fet que podem controlar el que succeeix. Al contrari, després d’una pràctica prolongada, veurem amb claredat com tot és transitori i l’únic al que agafar-se és la nostra llum interior. Potser sembli descoratjador, però, ens el contrari, realitzar aquest fet significa deixar de dependre de res extern a nosaltres, saber que tot pot ensorrar-se al nostre voltant sense que aquesta llum s’apagui, mentre sapiguem mantenir encesa la seva flama. Per fer-ho, es tracta de no deixar-se portar per les emocions com la por o la desesperança, que, si bé tenen el seu paper i són de gran ajuda en moments de perill extrem, en el dia a dia ens paralitzen i posen un vel davant les nostres pròpies capacitats. Per això necessitem observar detingudament dins nostre, veure d’on neixen els diferents impulsos, els pensaments, i acceptar. Acceptar que les coses no seran com volem, que no hi ha res permanent, que tot pot ser perdut. Acceptar, i alhora, seguir veient la meravellosa simplicitat de la felicitat, el content interior que neix en la senzillesa de la quotidianitat, en la capacitat de gestionar aquestes situacions que no volem, i veure que aquesta petita llum interior és suficient per trencar una immensa i profunda foscor.
La meditació ens ajuda a veure cara a cara el que pretenem amagar a l’armari perquè no ens agrada, perquè ens espanta, ens dóna eines per enfrontar-ho i acceptar-ho, i un cop fet, un cop hem acceptat que no serveix de res resistir més que per trencar-se, des de la nostra nova flexibilitat, com el bambú, podrem sostenir-nos davant qualsevol vendaval. Podrem construir una nova realitat, basada ja no a l’aferrament al que coneixem, en pretendre que el nostre entorn romangui estàtic, sinó a saber adaptar-nos a allò canviant, a romandre fidels només a aquesta llum interior mentre el dinamisme extern no fa més que motivar-nos al propi canvi i al desenvolupament de les nostres capacitats. La humanitat ha passat per moments de crisi contínuament, no és una excepció ni mala sort que ens hagi tocat viure això, a tota generació li toca viure el seu repte. Depèn de cadascun de nosaltres què fer amb aquesta experiència de vida.
Alguns, que esteu passant per moments realment durs, em llegireu i pensareu que tot això és un conte, molt bonic en la teoria però que no es pot aplicar en la pràctica. Què les vostres circumstàncies són insalvables, què com aneu a acceptar l’inacceptable. No hi ha altra opció. Només podeu confiar què sou capaços.
Us dic, només proveu-ho. Trobeu un espai de silenci, a casa, encara que hagi de ser tancats en el bany, quan tots ja dormen, o al cotxe aparcats abans d’entrar a la feina. No es necessita un entorn ideal. Manteniu l’esquena recta, tanqueu els ulls i observeu la vostra pròpia respiració. A cada pensament responeu amb una connexió més profunda en la vostra respiració. Un espai infinit s’obrirà en el vostre interior, deixeu que us aculli, aquesta és la vostra llar, de la qual ningú ni res us pot privar. Sapigueu que hi és, que sempre podeu tornar a ella, i que és l’únic real i imperible.[:es]“Un pájaro posado en un árbol nunca tiene miedo de que la rama se rompa, porque su confianza no está en la rama, sino en sus propias alas.”
Parece que vivimos tiempos de incertidumbre, en los que cada día aparece nueva información que no nos aporta ningún conocimiento, en los que las normas cambian en horas, y no podemos hacer planes a un par de semanas vista porque no sabemos qué vamos a poder hacer entonces.
La incertidumbre choca frontalmente con nuestra necesidad de control, de sentir seguridad. Vemos como los niveles de estrés y nerviosismo son cada vez más grandes entre la población, porque no sólo la enfermedad, sino también esta constante incertidumbre nos conecta de una forma primaria con el miedo. Nuestra mente hace del control la herramienta con la que se enfrenta a la vida, pretendiendo prever y conocer las situaciones posibles para planear y prepararse para toda posible contingencia. Esta capacidad nos hace sentir seguros, creer que lo externo va a ser de una manera concreta y estable, nos da margen para construir la realidad que nosotros queremos. Al final se trata de que estamos proyectando nuestros deseos, trabajando poco a poco para llegar al resultado que queremos, teniendo en cuenta que las circunstancias externas no cambiaran más allá de lo que pueda encajar en nuestros planes.
La realidad es que no tenemos ningún control sobre lo que puede suceder. Ni siquiera antes de la pandemia éramos inmunes a enfermedades o accidentes, cambios repentinos en nuestro trabajo o problemas en nuestras relaciones personales que no esperábamos. Pero pretendíamos que no era así, que, aunque puntualmente podía suceder una “desgracia”, estábamos a salvo.
En la situación actual, lo extraordinario se ha vuelto habitual, y la rapidez con que cambian las circunstancias y la cantidad de directrices, a veces poco claras, que recibimos, hace que esta realidad que pretendíamos negar, se haga obvia e imposible de eludir. Muchas personas, acostumbradas a vivir en esa construcción mental de una falsa seguridad, están sufriendo grandes altibajos emocionales, por no poder adaptarse a esta situación, y no saber cómo manejar el miedo ni desarrollar la capacidad de adaptación y flexibilidad necesarias para encarar la poca incidencia que nuestras decisiones tienen realmente sobre lo que sucede.
Pretendemos conducir una lancha a motor que puede ir río arriba si le place, cuando lo cierto es que viajamos en una balsa frágil, que nos lleva inexorablemente río abajo, y dónde nuestro máximo logro es saber relajarnos, aceptar hacia dónde vamos y balancearnos suavemente, desde la calma, para dirigirnos, quizás, hacia un lado del río más apacible.
Para conseguirlo, disponemos de esta gran herramienta que es la meditación.
La meditación es una técnica milenaria, utilizada por múltiples tradiciones y desarrollada de muchas formas distintas. Todas tienen en común el hacernos mirar hacia adentro, y ayudarnos a desmadejar el ovillo para empezar a vislumbrar esa certeza que habita en nuestro interior.
La práctica habitual de la meditación nos hace ahondar en nosotros, ver los patrones mentales que alimentan nuestros miedos, pero también conectar con nuestro potencial, y sobre todo con ese lugar de calma al que podemos acudir en medio de cualquier huracán.
Éste mirar hacia adentro, nos hace enfrentarnos con los engaños de nuestra mente para crearnos falsas expectativas, cómo el hecho de que podemos controlar lo que sucede. Al contrario, tras una práctica prolongada, vamos a ver con claridad como todo es transitorio y lo único a lo que asirse es nuestra luz interior. Quizás parezca descorazonador, pero, muy al contrario, realizar éste hecho significa dejar de depender de nada externo a nosotros, saber que todo puede derrumbarse a nuestro alrededor sin que esta luz se apague, mientras sepamos mantener encendida su llama. Para hacerlo, se trata de no dejarse llevar por las emociones como el miedo o la desesperanza, que, si bien tienen su papel y son de gran ayuda en momentos de peligro extremo, en el día a día nos paralizan y ponen un velo ante nuestras propias capacidades. Para ello necesitamos observar detenidamente dentro de nosotros, ver de donde nacen los diferentes impulsos, los pensamientos, y aceptar. Aceptar que las cosas no van a ser como queremos, que no hay nada permanente, que todo puede ser perdido. Aceptarlo, y a la vez, seguir viendo la maravillosa simplicidad de la felicidad, el contento interior que nace en la sencillez de la cotidianidad, en la capacidad de manejar esas situaciones que no queremos, y ver que esa pequeña luz interior es suficiente para quebrar una inmensa y profunda oscuridad.
La meditación nos ayuda a ver cara a cara lo que pretendemos esconder en el armario porque no nos gusta, porque nos asusta, nos da herramientas para enfrentarlo y aceptarlo, y una vez hecho, una vez hemos aceptado que no sirve de nada resistir más que para romperse, desde nuestra nueva flexibilidad, como el bambú, vamos a poder sostenernos frente a intensos vientos. Vamos a poder construir una nueva realidad, basada ya no en el apego a lo que conocemos, en pretender que nuestro entorno permanezca estático, sino en saber adaptarnos en lo cambiante, a permanecer fieles sólo a ésa luz interior mientras el dinamismo externo no hace más que motivarnos al propio cambio y al desarrollo de nuestras capacidades. La humanidad ha pasado por momentos de crisis continuamente, no es una excepción ni mala suerte que nos haya tocado vivir esto, a toda generación le toca vivir su reto. Depende de cada uno de nosotros qué hacer con esta experiencia de vida.
Algunos, que estáis pasando por momentos realmente duros, me leeréis y pensaréis que todo esto es un cuento, muy bonito en la teoría pero que no se puede aplicar en la práctica. Qué vuestras circunstancias son insalvables, que cómo vais a aceptar lo inaceptable. No hay otra opción. Sólo podéis confiar en qué sois capaces.
Os digo, sólo probadlo. Encontrad un espacio de silencio, en casa, aunque tenga que ser encerrados en el baño, cuando todos ya duermen, o en el coche aparcados antes de entrar al trabajo. No se necesita un entrono ideal. Mantened la espalda recta, cerrad los ojos y observad vuestra propia respiración. A cada pensamiento respondedle con una conexión más profunda en vuestra respiración. Un espacio infinito se abrirá en vuestro interior, dejad que os acoja, ese es vuestro hogar, del que nadie ni nada puede privaros. Sabed que está ahí, que siempre podéis volver a él, y que es lo único real e imperecedero.[:]
Salut, coneixement i responsabilitat
[:ca]Encara que estiguem habituats a sentir parlar de “la medicina”, el fet és que n’hi ha més d’unA.
Si observem amb atenció, la major part dels tractaments que s’utilitzen en el que vindria a ser la medicina oficial en occident es basen en el combat entre l’ens que causa la malaltia i les substàncies externes que introduïm en el nostre cos amb l’objectiu d’ eliminar aquesta causa.
En relació a la pandèmia que ens ocupa, al no conèixer que substància pot eliminar el virus, s’ha optat per fer campanya de mitjans per prevenir el contagi.
Sembla haver-se oblidat en aquest fer, que disposem de sistema immune. Sí, aquest conjunt de reaccions que el nostre cos porta a terme per defensar-se de la malaltia i que poden ser molt diferents depenent de el grau de salut previ del nostre organisme. Llavors, i si féssim servir el poder que tenim de la millor manera? I si a més d’intentar aturar el contagi, reforcem la nostra capacitat per fer front a la malaltia? Això sona molt menys aterridor que córrer a amagar-se d’ una bestiola invisible oi?
Les medicines tradicionals saben de la importància de la prevenció i la higiene, no només per evitar emmalaltir, sinó per gaudir d’ un estat òptim per a la recuperació en cas de contraure alguna malaltia. Hem vist de manera clara aquests dies, que tal importància han tingut les patologies prèvies en la gravetat d’afectació per Covid-19.
En concret la medicina tradicional xinesa, amb les seves diferents tècniques com el Shiatsu, l’acupuntura, la fitoteràpia o la dietètica, no només és capaç d’afrontar un procés patològic amb excel·lents resultats, sinó que aconsegueix millorar el que considerem l’estat d’ “absència de malaltia “i transformar-ho en autèntica salut. Aquesta salut afecta al nostre estat físic, a la capacitat d’adaptar-nos al canvi, a les agressions externes; i també a l’estat mental i psicoemocional amb el qual podem afrontar situacions inesperades i tan poc habituals com el confinament.
Hem vist que diferent ha estat aquesta etapa per a les diferents persones, d’una banda, a causa de la situació personal, familiar i econòmica de cadascun, però també depenent de la resiliència, de la salut prèvia de l’individu i de les eines al seu abast per gestionar els fets desfavorables i transformar la seva realitat.
La Medicina Tradicional Xinesa ens aporta tots aquests beneficis d’una manera senzilla, segura i efectiva. Igual que fem regularment un manteniment al nostre cotxe per no quedar-nos tirats al mig de la carretera, podem fer-ho amb nosaltres mateixos sense necessitat d’esperar a estar malalts o greument malalts per sotmetre’ns a tractaments agressius amb nombrosos i de vegades intensos efectes secundaris; o som menys importants que el nostre vehicle?
I llavors ve la següent pregunta: com saber si les teràpies que estan fora del circuit oficial, que ofereixen una dinàmica preventiva, són realment segures i efectives? És cert que sembla que han brollat múltiples “noves medicines” en els últims temps, algunes de les quals no tenen bona premsa, i podem tenir dubtes respecte a la seva fiabilitat. La realitat és que hi ha grans diferències entre les tècniques de tractament desenvolupades en el marc de medicines tradicionals com la Xinesa, amb teoria clínica, etiologies, i sistema de diagnòstic en què se sustenta des de fa segles, i les que poguessin ser fruit de la moda. En aquest sentit, una lleugera aproximació ja ens fa evident el tracte d’aquestes medicines a diferents llocs: a la Xina s’estudia amb la mateixa categoria la medicina occidental que la tradicional, i existeixen hospitals on s’apliquen les dues de manera indistinta, segons el que es consideri més convenient per al pacient. Al Japó la medicina tradicional herbal o Kampo també forma part de el sistema nacional de salut, i països com Alemanya, Suïssa o França estan introduint l’acupuntura com un tractament més.
És evidentment responsabilitat de cada un de nosaltres la pròpia salut, i encara que no tenim perquè tenir coneixements profunds sobre medicina, sí que és recomanable conèixer les diferents opcions de les que disposem. Moltes vegades el fet diferencial que fa que una societat accepti o rebutgi un sistema medicinal no és la seva eficàcia o seguretat, sinó la cosmovisió o filosofia en la qual es construeix aquesta societat.
Les visions orientals parteixen d’una cosmovisió integral i harmònica, en la qual no separen ni superposen l’ésser humà a la natura, per la qual cosa la seva medicina es basa en la recerca d’equilibri. Tendeixen també a la subtilesa i la autoobservació, de manera que trobaran abans la llavor de la malaltia, sense necessitat que aquesta floreixi i arreli abans de poder detectar-la. A més, inclouen l’ emocionalitat i la psique, que no formen una categoria a part pel que fa a la malaltia, sinó que es considera interconnectat amb la part física, i no es considera la salut mantenint al marge aquests aspectes. El que es diria medicina familiar, és a dir el coneixement sobre remeis de les persones del carrer, és també part important d’aquestes visions, que inclouen la dietètica com a pilar en el qual es construeix la salut, a l’abast de tots i fàcilment transmissible. L’aliment és en la tradició medicina, ho deien d’Hipòcrates a Confuci, i més tard Avicena.
Hi ha altres visions més paternalistes i més confortables.
D’aquesta manera, hauríem de decidir quins són els valors i principis que volem que regeixin la nostra salut. És molt còmode anar a el metge i que en 10 minuts ens recepti una càpsula miraculosa, i molt més laboriós menjar d’una manera equilibrada avui dia. Ja és una qüestió personal, que hauríem de plantejar molt seriosament i amb brutal sinceritat, pot un sistema de salut com el que tenim actualment ocupar-se realment del nostre benestar profund i real? Volem delegar aquesta responsabilitat? Tenim alguna cosa millor, més important i essencial en la que invertir el nostre temps i energia que en cuidar la nostra salut i la de la nostra família?
Quan se’m van plantejar aquestes qüestions va ser xocant per mi, però no es pot negar que és imprescindible posar en dubte la solidesa i la validesa de tot allò que s’ha construït al nostre voltant si pretenem apropar-nos el més mínim a la veritat. Podem conèixer, podem decidir amb criteri, podem fer alguna cosa millor per nosaltres mateixos que asseure’ns a esperar emmalaltir i després, de manera “pacient”, esperar que algú ens curi. Podem cuidar-nos, cuidar-nos de veritat. Té un cost, més enllà de els diners? Per descomptat, que amb gust hagués començat a pagar abans, d’haver-lo conegut.
“De forma completament natural, els detentors de poder volen suprimir la investigació” salvatge ” . La recerca sense restriccions del coneixement posseeix una llarga història de produir una indesitjada competició. Els poderosos volen una “línia segura d’investigacions” que desenvolupi tan sols aquells productes i idees que puguin ser controlats i, més important, que permetin que la major part dels beneficis redundin en els inversors interns. Malauradament, un univers a l’atzar ple de variants relatives no assegura una tal “línia segura d’investigacions” “(Frank Herbert, 1984)[:es]Aunque estemos habituados a oír hablar de “la medicina”, el hecho es que existe más de una.
Si observamos con atención, la mayor parte de los tratamientos que se utilizan en lo que vendría a ser la medicina oficial en occidente se basan en el combate entre el ente que causa la enfermedad y las sustancias externas que introducimos en nuestro cuerpo con el objetivo de eliminar dicha causa.
En relación a la pandemia que nos ocupa, al no conocer que sustancia puede eliminar el virus, ha optado por hacer campaña de medios para prevenir el contagio.
Parece haberse olvidado en este hacer que disponemos de sistema inmune. Sí, ese conjunto de reacciones que nuestro cuerpo lleva a cabo para defenderse de la enfermedad y que pueden ser muy distintas dependiendo del grado de salud previo de nuestro organismo. Entonces, ¿y si utilizamos el poder que tenemos de la mejor manera? ¿Y si además de intentar detener el contagio, reforzamos nuestra capacidad para hacer frente a la enfermedad? Esto suena mucho menos aterrador que andar escondiéndose de un bichito invisible ¿verdad?
Las medicinas tradicionales saben de la importancia de la prevención y la higiene, no sólo para evitar enfermar, sino en pos de tener un estado óptimo para la recuperación en caso de contraer alguna dolencia. Hemos visto de manera clara estos días, que tal importancia han tenido las patologías previas en la gravedad de afectación del Covid-19.
En concreto la Medicina Tradicional China, con sus diferentes técnicas como el Shiatsu, la Acupuntura, la fitioterapia o la dietética, no sólo es capaz de afrontar un proceso patológico con excelentes resultados, sino que consigue mejorar lo que consideramos el estado de “ausencia de enfermedad” y transformarlo en auténtica salud. Esta salud afecta a nuestro estado físico, a la capacidad de adaptarnos al cambio, a las agresiones externas; y también al estado mental y psicoemocional con el que podemos afrontar situaciones inesperadas y tan poco habituales como el confinamiento.
Hemos visto cuan diferente ha sido esta etapa para las diferentes personas, por una parte, debido a la situación personal, familiar y económica de cada uno, pero también dependiendo de la resiliencia, de la salud previa del individuo y de las herramientas a su alcance para gestionar los hechos desfavorables y transformar su realidad.
La Medicina Tradicional China nos aporta todos estos beneficios de una manera sencilla, segura y efectiva. Igual que hacemos regularmente un mantenimiento a nuestro coche para no quedarnos tirados en medio de la carretera, podemos hacerlo con nosotros mismos sin necesidad de esperar a estar enfermos o gravemente enfermos para someternos a tratamientos agresivos con numerosos y a veces intensos efectos secundarios; o ¿somos menos importantes que nuestro vehículo?
Y entonces viene la siguiente pregunta: ¿cómo saber si las terapias que están fuera del circuito oficial, que ofrecen una dinámica preventiva, son realmente seguras y efectivas? Es cierto que parecen haber brotado múltiples “nuevas medicinas” en los últimos tiempos, algunas de las cuales no tienen buena prensa, y podemos tener dudas respecto a su fiabilidad. La realidad es que hay grandes diferencias entre las técnicas de tratamiento desarrolladas en el marco de medicinas tradicionales como la China, con teoría clínica, etiologías, y sistema de diagnóstico en las que se sustentan desde hace siglos, y las que pudieran ser fruto de la moda. En este sentido, una ligera aproximación ya nos hace evidente el trato de estas medicinas en otros lugares: en China se estudia con igual categoría la medicina occidental que la tradicional, y existen hospitales donde se aplican las dos de manera indistinta, según lo que se considere más conveniente para el paciente. En Japón la medicina tradicional herbal o Kampo también forma parte del sistema nacional de salud, y países como Alemania, Suiza o Francia están introduciendo la acupuntura como un tratamiento más.
Es evidentemente responsabilidad de cada uno de nosotros la propia salud, y aunque no tenemos porqué tener conocimientos profundos sobre medicina, sí es recomendable conocer las diferentes opciones de las que disponemos. Muchas veces el hecho diferencial que hace que una sociedad acepte o rechace un sistema medicinal no es su eficacia o seguridad, sino la cosmovisión o filosofía en la que se construye esa sociedad.
Las visiones orientales parten de una cosmovisión integral y armónica, en la que no separan ni superponen el ser humano a la naturaleza, por lo que su medicina se basa en la búsqueda de equilibrio. Tienden también a la sutileza y la autobservación, por lo que van a dar antes con la semilla de la enfermedad, sin necesidad de que esta florezca y se arraigue antes de poder detectarla. Además, incluyen la emocionalidad y la psique no forman una categoría aparte en lo que a la enfermedad respecta, sino que se considera interconectado con la parte física, y no se considera la salud manteniendo al margen estos aspectos. Lo que se llamaría medicina familiar, es decir el conocimiento sobre remedios de las personas de a pie, es también parte importante de estas visiones, que incluyen la dietética como pilar en el que se construye la salud, al alcance de todos y fácilmente transmisible. El alimento es en la tradición medicina, lo decían de Hipócrates a Confucio, y más tarde Avicena.
Existen otras visiones más paternalistas y más confortables.
De esta manera, deberíamos decidir cuáles son los valores y principios que queremos que rijan nuestra salud. Es muy cómodo ir al médico y que en 10 minutos nos recete una cápsula milagrosa, y mucho más trabajoso comer de una manera equilibrada hoy en día. Ya es una cuestión personal, que deberíamos plantearnos muy seriamente y con brutal sinceridad, ¿puede un sistema de salud como el que tenemos actualmente ocuparse realmente de nuestro bienestar profundo y real? ¿Queremos delegar esa responsabilidad? ¿Tenemos algo mejor, más importante y esencial en lo que invertir nuestro tiempo y energía que en cuidar nuestra salud y la de nuestra familia?
Cuando se me plantearon estas cuestiones fue algo chocante para mí, pero no se puede negar que es imprescindible poner en duda la solidez y la validez de todo aquello que se ha construido a nuestro alrededor si pretendemos acercarnos lo más mínimo a la verdad. Podemos conocer, podemos decidir con criterio, podemos hacer algo mejor por nosotros mismos que sentarnos a esperar enfermar y después, de forma “paciente”, esperar a que alguien nos cure. Podemos cuidarnos, cuidarnos de verdad ¿Tiene un coste, más allá del dinero? Por supuesto, que con gusto hubiera empezado a pagar antes, de haberlo conocido.
“De forma completamente natural, los detentadores del poder desean suprimir la investigación “salvaje”. La búsqueda sin restricciones del conocimiento posee una larga historia de producir una indeseada competición. Los poderosos desean una “línea segura de investigaciones” que desarrolle tan solo aquellos productos e ideas que puedan ser controlados y, más importante, que permitan que la mayor parte de los beneficios redunden en los inversores internos. Desgraciadamente, un universo al azar lleno de variantes relativas no asegura una tal “línea segura de investigaciones”” (Frank Herbert, 1984)[:]
CLASSES PRESENCIALS
Seguirem fent totes les classes via zoom en directe com fins ara, però A PARTIR DE EL DIA 09/06/20 podreu venir de forma presencial a les classes:
– de Hatha Ioga dels dimarts (19.00 a 20.30) i els divendres (18.30 a 20.00),
– i les de Vinyasa Ioga dels dimarts i els dijous (20.30 a 22.00).
Aquestes classes com totes les altres seguiran emetent-se online, per tant, podreu triar l’opció que millor s’adapti a les vostres preferències o necessitats.
PER LES PERSONES QUE VULGUIN COMENÇAR AMB CLASSES PRESENCIALS:
Cal complir la normativa d’ús, que han publicat el departament de salut de la Generalitat i al BOE:
1.- És obligatòria la mascareta, per accedir i realitzar la classe.
2.- Cada persona haurà de portar el seu estoreta, el seu coixí i la seva tovallola.
3.- Esperar fora de el centre fins que se us avisi per entrar.
4.- Rentar-se les mans a l’entrada amb el gel hidroalcoholic.
5.- A la recepció cal descalçar-se i posar-se mitjons.
6.- No es poden utilitzar els vestidors, veniu canviats.
7.- No està permès fer servir el WC, excepte extrema necessitat.
8.- L’aforament màxim de la classe és de 15 persones, per mantenir una distància de 2m. Els espais estaran delimitats.
9.- Davant de qualsevol símptoma, la persona pel bé de tots s’ha d’abstenir de venir.
Les mesures s’aniran flexibilitzant i adaptant a les instruccions que determinin les autoritats sanitàries.
SI TENIU QUALSEVOL DUBTE, PODEU CONTACTAR AMB MI PER TELÈFON O WHATSAPP al 651664517
Vinyasa Ioga i sentir-se jove
Per explicar el Vinyasa ioga, en primer lloc, cal fer una petita introducció del que és el Ioga, comprenent la diferència que hi ha respecte a altres activitats físiques.
Els beneficis del Mindfulness dins dels processos de Coaching Personal
En aquest article explicarem els beneficis de combinar el Mindfulness i les teràpies del cos dins dels processos de Coaching Ontològic/Personal, amb la finalitat de descobrir-nos a nosaltres mateixos i mateixes en un procés d’autoconeixement i de desenvolupament personal.
Els beneficis del Mindfulness dins dels processos de Coaching Personal.
[:ca]En aquest article explicarem els beneficis de combinar el Mindfulness i les teràpies del cos dins dels processos de Coaching Ontològic/Personal, amb la finalitat de descobrir-nos a nosaltres mateixos i mateixes en un procés d’autoconeixement i de desenvolupament personal.[:es]En este artículo explicaremos los beneficios de combinar el Mindfulness y las terapias del cuerpo dentro de los procesos de Coaching Ontológico / Personal, con el fin de descubrirnos a nosotros mismos y mismas en un proceso de autoconocimiento y de desarrollo personal.[:]
La teràpia de l’acupuntura enfront de l’ansietat
La visió oriental de la salut és molt diferent a l’occidental. Per a ella, tot és dinàmic, és una xarxa d’interrelacions, que constantment reajusta tots els components per trobar l’equilibri natural. Les patologies, són símptomes que un subjecte pateix i que només tenen sentit en relació al propi subjecte, i …
El Ioga, la ciència de l’autoconeixement
En el següent article podràs llegir una breu definició del que es pot entendre per ioga, i el que implica la realització de les seves practiques.