Meditació

Per explicar la meditació primer cal comprendre allò que no és. La meditació no és pensar, ni un exercici de reflexió, ni tan sols un tipus de concentració; no és un trànsit hipnòtic, ni un ritual; no és res forçat ni sintètic. De fet, no podem parlar de la meditació sinó de les meditacions, ja que hi ha una important quantitat de mètodes que es proposen com a meditació. En realitat meditar no és fer alguna cosa, sinó que és quelcom que succeeix en un estat receptiu i obert, traslladant-nos de forma natural al present. En general, tot allò que podem anomenar meditació és un mètode que es caracteritza per generar un cert aquietament mental, que en última instància ens ajuda a un autèntic autoconeixement de la nostra naturalesa. És la resposta a la pregunta “Qui sóc jo? ”Es diu que la ment sempre està preguntant i en la meditació només hi ha respostes. És un procés que condueix a un estat d’unió d’un amb l’entorn. En la majoria de les meditacions hom aprèn a adonar-se, d’una forma directa i viva, del que està passant en el seu interior i com es relaciona això amb el que passa a l’exterior.

Millora de la salut i el benestar

Encara que no és el seu objectiu, la meditació afavoreix de forma evident la salut i el benestar, motiu pel qual actualment algunes branques de la psicologia i de la medicina han centrat la seva atenció també en les tècniques de la meditació, algunes de les quals tenen segles d’antiguitat. Així mateix, s’han realitzat diferents estudis que demostren de forma evident que la meditació augmenta l’atenció, fomenta la salut, minimitza l’estrès, desenvolupa la creativitat i augmenta les emocions positives tals com l’empatia, la paciència, l’alegria i l’amor. S’ha pogut observar que durant la meditació hi ha una disminució del consum d’oxigen, canvis bioquímics, sincronització de les ones cerebrals, descens del ritme cardíac i descens de la pressió arterial de cara als hipertensos. Aquells que la practiquen assíduament veuen com l’ansietat disminueix; la depressió i neurosi troben milloria; els reflexes augmenten; les síndromes d’abstinència degut a estats de dependència com el tabac, l’alcohol o les drogues disminueixen; el rendiment acadèmic millora notablement; la productivitat augmenta i el sistema immunològic resulta afavorit. Finalment, cal tenir en compte que l’èxit en els assoliments no ve determinat per cap capacitat en especial sinó per la pràctica seriosa i constant d’un mètode apropiat que està a l’abast de tots.

Para explicar la meditación primero hay que comprender aquello que no es. La meditación no es pensar, ni un ejercicio de reflexión, ni siquiera un tipo de concentración; no es un
tráfico hipnótico, ni un ritual; no es nada forzado ni sintético. De hecho, no podemos hablar de la meditación sino de las meditaciones, ya que hay una importante cantidad de métodos
que se proponen como meditación. En realidad meditar no es hacer alguna cosa, sino que es algo que sucede en un estado receptivo y abierto, trasladándonos de forma natural al presente. En general, todo aquello que podemos nombrar meditación es un método que se caracteriza por generar un cierto aquietamiento mental, que en última instancia nos ayuda a un auténtico autoconocimiento de nuestra naturaleza. Es la respuesta a la pregunta “Quien soy jo? “Es dice que la mente siempre está preguntando y en la meditación sólo hay respuestas. Es un proceso que conduce a un estado de unión de uno con el entorno. En la mayoría de las meditaciones se aprende a darse cuenta de lo que está pasando en su interior y como se relaciona eso con lo que pasa en el exterior, de una forma directa y viva.